Francament, hi han poques coses en les que viatjar pugui restar. Viatjar és una forma d’alliberar toxines. Viatjar és com quan llegeixes molts llibres de forma intercalada. T’has preguntat mai perquè les persones que viatjen tenen aquella mirada tan especial als ulls? Sí, sí em refereixo a aquella mirada de «sóc plenament conscient de la meva existència del que em rodeja i de tot allò que em passa a la vida, sóc conscient dels meus actes i de la meva felicitat».
És una forma d’alimentar i despertar la nostre consciència que en escenaris urbanites acabem lapidant sota l’asfalt. La consciència és un element essencial per no dir bàsic per a poder desenvolupar-nos a nosaltres mateixos. És innegable que moltes persones tendim a voler-nos sentir realitzats i explotar al màxim el nostre potencial, de donar tot allò que som capaços de fer. D’aquí sorgeixen les gran obres d’art, els grans treballs venen d’aquelles persones que plasmen el seu potencial en allò que els agrada o se’ls dona millor.
Per arribar a aquest punt de plenitud cal ser conscients que la llibertat es construeix de la mateixa manera que es construeixen les cadenes. Així doncs per arribar-hi cal confiar en els guionistes de la vida de cada un de nosaltres. L’enemic més gran per assolir-ho són les pors i cal combatre-les.
La vida és tot allò que ens va passant mentre la vivim, fem que sigui un gran llibre d’aventures =)
